Un tap final és un component utilitzat per segellar l'extrem d'un recipient, aïllant-lo dels mitjans interns i externs; també s'anomena coberta final. A partir de la seva forma geomètrica, es poden dividir principalment en tipus esfèrics, el·líptics, de corona esfèrica, cònics i plans, entre els quals els caps finals de corona esfèrica, el·líptica, plateada i esfèrica s'anomenen col·lectivament caps finals convexes. Pel que fa als mètodes de connexió de soldadura, es divideixen principalment en taps d'extrem-soldats a tope i taps d'extrem-soldats de sòcol. Els materials utilitzats habitualment inclouen acer al carboni, acer inoxidable, acer aliat, alumini, titani, coure, níquel i aliatges de níquel.
Les tapes amb diferents formes geomètriques tenen diferents característiques estructurals i propietats mecàniques. Els caps extrems hemisfèrics tenen la millor distribució de tensions i utilitzen el menor material, però són difícils de fabricar i s'utilitzen principalment en recipients d'alta pressió-. Les tapes d'extrem el·líptiques estàndard tenen una bona distribució de tensió i poca profunditat, cosa que les fa fàcils de processar i les més utilitzades. Les tapes d'extrem en forma de plat-tenen una tensió de vora a la unió de la superfície esfèrica i la zona de transició. Les tapes d'extrem còniques faciliten la recollida i la descàrrega del material, però tenen una mala distribució de tensions, la qual cosa requereix un disseny acurat de l'estructura de transició als extrems grans i petits. Els capçals de plaques planes tenen l'estructura més senzilla, però requereixen el gruix més gran per al coixinet de pressió i s'utilitzen generalment per a contenidors de baixa-pressió i de petit-diàmetre.