Els taps d'extrem i els taps de canonada són molt semblants en aparença; les seves principals diferències rau en el seu diàmetre interior i aplicació. Els taps de canonades són simplement taps per a canonades, que normalment no superen el DN300. Si el DN supera els 300, s'han d'utilitzar tapes finals. Teòricament, les tapes finals es poden fer infinitament grans, però el límit de l'equip és generalment al voltant de DN6000.
Els taps finals s'utilitzen en diversos equips de contenidors, com ara dipòsits d'emmagatzematge, intercanviadors de calor, torres, reactors, calderes i equips de separació. Els taps de canonades, d'altra banda, s'utilitzen per segellar canonades, fent la mateixa funció que els taps de canonades, i s'utilitzen generalment en condicions de pressió més baixa per facilitar el desmuntatge i el manteniment. Els taps de canonades generalment no s'utilitzen en condicions de pressió alta o mitjana.